Els mitjans foren precaris, i el temps, massa breu. En som conscients. Tot i així, volíem tornar, inajornablement, a girar amb la roda del rock. L'ànima, feia temps que l'havíem venuda, al dimoni, clar. Ens quedava l'esma, i en un meditat esclat de follia, també l'hem confinada en aquesta particular juguesca que tenim amb Ell i el destí.
Així doncs, mentre esperam, irremeiablement condemnats i sense cap pressa, el moment de pagar el deute i cloure el pacte, Ell compleix la seva part, i induïts pels fluxos dels rius de l'infern, feim sonar, de bell nou, tambors d'amor i de guerra.
