Plof!

Vaig canviar la bici.






Per una moto.











PLoF!


No confessaré mai perquè.



I ara les rodes reposen en pau, dins la sal d'un salobrar.

Remember (2001-2008)

Enyor el fum d'aquella casa. Que se t'aferrava com s'aferrava a les rajoles i a les parets, sempre mig netes i mig brutes. Entre Matrix i jo, un fum verd. Fum arreu. Enyor l'olor de ciutat, d'aquella Barcelona que ja no era meva, i que aquells dies, ho era més que mai. Per primera vegada vaig triar quan arribava. Quan em prostituïa. Quan me n'anava. Perquè ningú no m'esperava, i ningú no m'havia de salvar. Set anys abans no m'hi hagués jugat, per mi, ni un ral. Aquells dies jugava a pòker segur. N'hi ha a bastament de moure els daus quan són dins el cubilet... amb un pensament, és clar! Set anys de jugar net, de ser dona de paraula, de cavallerositat en la batalla... Set anys enfront de dos mesos de rapinya, d'abordatges, de pirateria, de foscor de la més dolça i de negror de la més gustosa. Corbs se'm mengen l'ànima. I una vegada fet l'àpat, parem la taula, que és hora d'aixecar el teló i per darreria, pastís de formatge i fraules. Tota la vida en dos mesos. I els set anys de nina s'esmicolen com la porcel·lana. Me'ls fum, jo que no fumava, recolzada en aquell sofà on la Mort em venia a veure, i em convidava a prendre tes de fruites i fèiem partides inacabables on ens jugàvem els dies de més que em regalaria si sota creus, jurava coses inconfesables... però tan dolces... com l'amor que ens embriaga i ens torba l'enteniment... Encara sent les campanes de la Sagrada Família com repiquen el bondia i m'indiquen, fent-me l'ullet, els camins de la revolta. Els camins de qui es retroba.

Ding-dong... repiquen les campanes de tots els nostres futurs, que encara jeuen, tranquils, esperant-nos a l'ombra.