El pont

Abans de clavar-te el punyal enmig del cor, amb ell m'havia obert les venes perquè t'assadollassis amb la meva sang. Però no en vares tenir prou. Mai no vares entendre cap de les vegades que se't concendia el Cel. I molt menys, quan se'ns concedia l'Infern. Has triat cremar-te al Purgatori, aquesta, i les pròximes tres vides. Ens retrobarem a la quarta, exactament al mateix punt, però enmig d'un pont sobre el Sena. Aquesta vegada et deixaré triar què t'estimes més, si tirar-te pont avall tu mateix i ofegar-te dins l'aigua, o que et travessi el cor amb un tret d'arma. Triaràs l'aigua, ho sé. Però recorda que al Cel no hi deixen entrar suïcides. Potser un dia hauràs de ser valent, agafar un mirall i mirar-te la cara. I reconèixer-te, d'una vegada, al fons de l'abisme del teus ulls, estirar la mà i que el teu reflex t'agafi, a tu, que caus i res no t'empara. I estirar-te amb totes les forces que encara et quedin. I a la fi, salvar-te.

Lladres!

M'assalten lladres
que sense cap contemplació
em roben l'energia
i trafiquen amb els meus somnis
al mercat d'esclaus
de Tombouctou.

PLUJA

Plou.
I se'n poden anar a la merda ses gotes dolces.
Plou. De bell nou.
I gota a gota s'umpl sa xeringa que me pots injectar,
amb totes ses coses que m'has dit -o més bé, ses que no m'has dit-.
Plou.
Àcid, entre tu i jo.

Plou, una vegada i una altra. Sobre banyat.
I canvies una addicció per una altra.