A Sant Martí del Canigó la veu ressona que us esglaia. Diu: Catalunya! i la remor sempre contesta: Esclava a Espanya. Si prens coratge els ulls al cel i alces el braç – gest de venjança, a Sant Martí sents una veu i a cau d’orella: També a França.
ei! no llegeixo el correu de niqmad gairebé mai! escriu-me a enricb. Com et va tot? Ja m'agrada que tornis a escriure... encara que jo no conec res de Palma!
2 comentaris:
ei! no llegeixo el correu de niqmad gairebé mai! escriu-me a enricb. Com et va tot? Ja m'agrada que tornis a escriure... encara que jo no conec res de Palma!
A veure quan tornes per aquí (i dius algo).
Més aviat del que et penses. I com vola el temps!!!
Publica un comentari a l'entrada