Agost

Era un agost que repicaven les campanes, i tots els personatges s'amagaven dins el quadre.
Era un agost que esdevenguérem desert, i així seguim, fent travessa entre les dunes.

Tocaven a morts, i els personatges espiaven darrere persianes.
Era un agost que aprenguérem a xerrar amb altres llenguatges i a escriure amb altres alfabets.
I alfa i omega deixaren de ser principi i final de res.

Enmig del desert no hi ha lloc per l'OmbrA.

Era un agost que apagàrem la set en un miratge que creguérem era un oasi.

Un home savi esperava pacient les hores
i ens fitava amb la mirada,
amb els ulls plens de totes les respostes
a les preguntes que no sabérem formular.

Era un agost que esdevenguérem desert, i així seguim, fent travessa entre les dunes.

És el vent qui ens esborra les petjades
i és el temps qui ens tatua les dreceres de la impaciència.
I no sabem si és el destí o l'absurd
qui ens separa les passes dels camins que havíem fet conjunts.

Tanmateix
diuen que el savi encara hi és
i encara espera
que una per una hi tornem
i responguem, el dia en què ploguin granots del Cel,
les preguntes que els seus ulls ens recorden.

Va ser un agost que es gestava la tempesta.
Va ser un agost que esdevenguérem desert, i encara hi som, fent travessa entre les dunes.

Avui, aquesta frase m'ha trobat:

"La viDa
éS un
taNgo i cAl
sAbeR-Lo
balLaR."