Era un agost que repicaven les campanes, i tots els personatges s'amagaven dins el quadre.
Era un agost que esdevenguérem desert, i així seguim, fent travessa entre les dunes.
Tocaven a morts, i els personatges espiaven darrere persianes.
Era un agost que aprenguérem a xerrar amb altres llenguatges i a escriure amb altres alfabets.
I alfa i omega deixaren de ser principi i final de res.
Enmig del desert no hi ha lloc per l'OmbrA.
Era un agost que apagàrem la set en un miratge que creguérem era un oasi.
Un home savi esperava pacient les hores
i ens fitava amb la mirada,
amb els ulls plens de totes les respostes
a les preguntes que no sabérem formular.
Era un agost que esdevenguérem desert, i així seguim, fent travessa entre les dunes.
És el vent qui ens esborra les petjades
i és el temps qui ens tatua les dreceres de la impaciència.
I no sabem si és el destí o l'absurd
qui ens separa les passes dels camins que havíem fet conjunts.
Tanmateix
diuen que el savi encara hi és
i encara espera
que una per una hi tornem
i responguem, el dia en què ploguin granots del Cel,
les preguntes que els seus ulls ens recorden.
Va ser un agost que es gestava la tempesta.
Va ser un agost que esdevenguérem desert, i encara hi som, fent travessa entre les dunes.
Era un agost que esdevenguérem desert, i així seguim, fent travessa entre les dunes.
Tocaven a morts, i els personatges espiaven darrere persianes.
Era un agost que aprenguérem a xerrar amb altres llenguatges i a escriure amb altres alfabets.
I alfa i omega deixaren de ser principi i final de res.
Enmig del desert no hi ha lloc per l'OmbrA.
Era un agost que apagàrem la set en un miratge que creguérem era un oasi.
Un home savi esperava pacient les hores
i ens fitava amb la mirada,
amb els ulls plens de totes les respostes
a les preguntes que no sabérem formular.
Era un agost que esdevenguérem desert, i així seguim, fent travessa entre les dunes.
És el vent qui ens esborra les petjades
i és el temps qui ens tatua les dreceres de la impaciència.
I no sabem si és el destí o l'absurd
qui ens separa les passes dels camins que havíem fet conjunts.
Tanmateix
diuen que el savi encara hi és
i encara espera
que una per una hi tornem
i responguem, el dia en què ploguin granots del Cel,
les preguntes que els seus ulls ens recorden.
Va ser un agost que es gestava la tempesta.
Va ser un agost que esdevenguérem desert, i encara hi som, fent travessa entre les dunes.
8 comentaris:
Magnífic, no tinc més paraules.
Estic molt contenta que t'agradi. Serà una cançó. Bé, ja ho és, però no del tot. Jejeje... quan estigui tot muntat ens podràs cercar un concert per Menorca!
Enhorabona per cert per haver-ho enllestit tot i per embarcar-te en aquesta aventura que es veu que correràs. Segur que no te'n penedeixes gens ni mica. Segur.
Tant de bo ho pugui fer! Això voldria dir que me n'he sortit. Ara mateix, no tinc gens clar que les coses em surtin mínimament bé.
I hi ha algú que ho tengui clar??? Vivim a les palpentes... i després arriba la sorpresa!
Hola Wendi,
Avui soc jo, qui necessita un manual d'instruccions sobre com fer obres al bloc i que em surtin bé:
Com es fa per posar'hi un llistat de blocs que recomanes o segueixes?
Ahir se'm va acudir de fer-ho a l'apartat "Quant a mi" i no m'ha quedat gens bé.
Gràcies!
Mira, has d'anar a Configuració. Després a Format. Aquí has d'afegir un gatget. I dels gatges disponibles, has de seleccionar el que posa Llista d'enllaços. I vas afegint el nom de les pàgines una a una i la direcció.
Esper que et serveixi!
Si tens més dubtes o no ho trobes, ho dius i mirarem com ho podem solucionar. Sort!
Gràcies! Ara m'hi entretindré una estona!
Fet! Ja tinc llista d'enllaços!
Publica un comentari a l'entrada