Dues setmanes després del 27 de maig, el Govern de les Illes Balears, el Consell de Mallorca i la batlia de Palma, encara no estan decidits, però pocs dubtes queden sobre que l’amistat Antich-Munar, aquesta vegada prevaldrà fàcilment per sobre de la campanya grollera i prepotent que ha fet el PP, desqualificant sistemàticament UM. No s’entén per què els populars no varen valorar que potser no seria tan clara la seva majoria absoluta, i que potser no convenia, per exemple, que Estaràs (la seva candidata al Consell) i El Mundo declarassin la guerra oberta a Munar. La prepotència ha fet que llaurassin la seva pròpia "derrota" (si entenem derrota per obtenir la majoria, encara que no absoluta, arreu de les tres institucions abans esmentades de l’illa de Mallorca). Encara que el temps de llaurar no ha estat només la campanya electoral, sinó que durant 4 anys, s’ha aplicat una política agressiva i sense complexes ni miraments de cap tipus, sense ètica ni moral, i caciquil com cap altre, que es veu que ha fet dubtar a més d’una persona si aquesta manera de governar, a dit i sense escrúpols, ni amb el territori ni amb res, és la millor manera de jugar a la democràcia. Els excessos es paguen. I potser aquest és el per què del (a hores d’ara possible) canvi. Ha fet un gir a l’esquerra de cop, la societat mallorquina i pitiüssa? No, no ens enganem. El PP continua essent el partit més votat. Em sembla que hauríem de començar a ser conscients que vivim en una societat amb un sistema ben establert. Un sistema capitalista que ens condemna a ser el putiferi d’Europa. Amb PP o PSOE seguirem basant la nostra economia en un sector terciari que està acabant sense contemplacions amb el nostre medi natural i cultural. La tria PP o PSOE equival a triar si això volem que passi més ràpidament o menys. El que deixa clar l’electorat és que aquest model és el que preval actualment (els motius que fan que això sigui així els deixam per un altre momentet), i que ningú té ganes de canviar radicalment de model de vida. Però quan els tics antidemocràtics i un xic feixistoides, es creixen en el si del PP, és la mateixa societat que hem creat, qui sembla que els frena, donant l’oportunitat de pal·liar les contradiccions capitalistes a un PSOE que si haguéssim de jutjar per la seva campanya electoral, sembla que ni tan sols les volia guanyar, aquestes eleccions. No crec que haguem de confondre això, amb que Mallorca s’hagi tornat d’esquerres. I probablement el mateix ha passat a Eivissa amb tot l’impressionant tema de les autopistes. Si el PSOE derivàs massa cap a l’"esquerra", i els hotelers, empresaris i demés poders fàctics, ho trobassin necessari, passaria el mateix que el 2003 i el govern tornaria a mans del PP novament? Entram de ple en una dinàmica política de model tant europeu com nord-americà, de consolidació d’un sistema establert mitjançant l’alternança de dos partit hegemònics, que, lluny de ser molt diferents en el seu plantejament de model social capitalista, el que fan és llimar-ne les contradiccions o accentuar-les.
Tot i així, crec que si el govern finalment resta en mans d’un PSOE que haurà pactat amb el Bloc i amb UM, el canvi serà positiu, i molt, per a les Illes. Potser amb més de mig govern en mans de l’esquerra oficial, i amb una oposició on tendrem una dipudada com na Maria de la Pau Janer, que almenys no qüestionarà –esperem!- la unitat de la llengua, i els farà entedre als seus socis de partit una cosa tan elemental com aqueixa, podrem començar a parlar de coses serioses amb una altra òptica. Perquè quatre anys més del ritme de destrucció que havia instaurat el PP eren completament insostenibles, i perquè si volem fer avançar la societat cap a postulats nous, moderns, oberts, més democràtics, si volem que no es desmunti d’un dia per l’altre aquesta societat del benestar de què ara gaudim, i sobretot, si volem començar a sembrar els fonaments per quelcom que vagi més enllà de tot això i començar a parlar de democràcia participativa, de canvis en el model de vida necessaris si volem aturar el canvi climàtic, si volem començar a prendre’ns seriosament el fet que l’infern del 3r món és una realitat sobre la qual basam la nostra riquesa i que això s’ha d’acabar, etc, etc, etc, necessitàvem un govern que almenys es plantejàs la possibilitat de començar a obrir vies per a què la illenca deixi de ser una societat caciquil en ple segle XXI. Ara bé, si això s’aconseguirà o si la idiosincràsia i els sistemes estructurals illencs són tan forts que novament tornarem al mateix cercle, és un dubte que persisteix.
Per altra banda, i per parlar dels altres protagonistes d’aquestes eleccions, el Bloc (la coalició formada per PSM, Alternativa –Esquerra Unida i Els Verds- i ERC), crec que ens hem de centrar en un punt que jo valor com importantíssim, que és Palma. Hi ha dues raons per això: la primera, que és la capital i que com a tal, és una zona d’influència cap a tota l’illa de Mallorca. I tot partit que aspiri a liderar una societat i/o un canvi, se l’ha de plantetjar com a imprescindible. I la segona raó és que és essencialment a Palma on el Bloc havia de tenir força i d’on oficialment partia el sentit de fer aquesta coalició –ja que la implantanció d’IU a la part forana és pràcticament inexistent-. De fet, la idea del Bloc no s’entén sense Palma, que és on el PSM sempre ha tengut més problemes d’implantació, tot al contrari que IU. Doncs bé, ha estat a Palma on el Bloc ha naufragat. Dels 5 regidors que es tenien per separat (3 EU-Els Verds i 2 PSM), el Bloc n’ha conservat tan sols 2. A totes les barriades, sense excepció, s’han perdut vots: 15.000 en total. Això ha fet que el PSIB-PSOE hagi de contar amb més aliats que el Bloc si vol recuperar la batlia de Ciutat; necessita també a la capital, l’ajuda d’una Unió Mallorquina que s’ha convertit en la clau de la governabilitat a les tres grans institucions de Mallorca. La desfeta del Bloc ens deixa amb una realitat que és que a Palma la dreta té un regidor més dels que tenia des del 2003 (14 regidors del PP i 2 nous d’UM). La batlia de la capital illenca és, a dia d’avui, un dels majors desencontres entre UM i PSOE per tancar l’acord al Govern i al Consell de Mallorca.
Els motius de la desfeta del Bloc a Palma? Molts: el desprestigi que ha aconseguit crear El Mundo a la figura d’Eberhard Gosske, un candidat empadronat a Sencelles; les bregues a sang i foc dins el PSM, que han aconseguit rompre el partit en dos (els escindits crearen fa uns mesos un nou partit, Entesa per Mallorca) i que a nou mesos de les eleccions, el grup municipal del PSM sortit de les eleccions del 2003 dimitís en bloc; les bregues internes dins el si d’Alternativa entre IU i Els Verds, que tot i no ser mediàtiques, han minvat, com en el PSM, la capacitat de feina; el fet que tres mesos abans de les eleccions ERC encara renegàs del projecte Bloc, on finalment es va integrar, públicament; que el Bloc sigui una nova "marca" a la que sembla que li faltava molt de rodatge ja que es creà potser massa a prop de les eleccions; la candidata del PSOE, Aina Calvo, amb un perfil que molts han cregut molt superior al de la resta de candidats, i que ha fet una campanya d’anar casa per casa parlant amb la ciutadania, i entitat per entitat, cosa que potser ha mancat als candidats del Bloc, teòricamet més esquerrans... El gran problema però, és la construcció d’un projecte sòlid sota el nom de Bloc. Gran part dels votants d’IU no se senten còmodes amb un pacte amb els "separatistes". Gran part dels votants del PSM, com es va veure amb l’escisió dels militants, no entenen dues coses: una coalició preelectoral amb els espanyols, i sobretot, amb el espanyols comunistes, perquè hem de recordar, que l’electorat nacionalista mallorquí no és tradicionalment d’esquerres, sinó que el PSM havia aconseguit vots que ara se n’han anat tant cap el PSOE, cap ERC, a UM, i en alguns pobles, al PP. ¿Exemple de que el Bloc no s’ha consolidat tampoc als pobles? On s’han mantingut els resultats del 2003 és, majoritàriament, a pobles on el PSM s’ha presentat sol i sota les matexies sigles de sempre: Petra, com a exemple més clar.
Dins tot això, no està clar el paper que voldrà jugar ERC –perdó, Esquerra, que aquí ja no li diem Republicana ni de Catalunya-, que sempre ha estat qui més desmarcada ha volgut semblar dins el mateix Bloc, perquè sembla que majoritàriament el Bloc voldrà reeditar-se i construir-se com a alternaiva electoral, ja que si abans d’aquestes eleccions no estava clar que tots els partits que l’integen, per separat, arribassin al 5% dels vots, després dels mals resultats d’aquest 2007, sembla bastant impossible que més envant puguin assolir aquest mínim si es tornen a presentar separadament.
Tot i així, l’anàlisi que es fa des de les direccions dels partits que integren el Bloc, no és dolenta: suposadament es governarà arreu, els resultats al Consell de Mallorca (també s’han perdut dos consellers, i se’n conserven 3), i al Parlament (s’ha perdut un diputat i se’n conserven 4), no es jutgen com a dolents, ja que estàvem parlant d’una marca electoral nova que ja s’esperava que no augmentàs vots (?!i doncs?!). Per tant, opinions, com sempre, i justificacions, en tenim de tots els gustos i colors. Jo seguiré pensant que el gran problema del Bloc, és de projecte; com fer un projecte comú si les sensibilitasts dels votants són, a voltes, antagòniques? El repte és fer que els punts d’unió pesin més, però no veig clar que això s’hagi aconseguit. I el que em sembla fins i tot més greu i que es podria plantejar a aquests partits per separat... quin és el gran projecte de país que s’ofereix? Què diferencia aquesta esquerra del Bloc, que no arriba ni a ser socialdemòcrata, de l’esquerra que ofereix el PSOE? Pels dirigents del Bloc deuen ser evidents les respostes. Jo no veig tan clar que les polítiques socials siguin molt diferents que les que proposa el PSOE, i tampoc veig clar que defensant una llengua n’hi hagi prou per a bastir un país que ens han més que esmicolat. Però més que el que jo pensi, m’importa què és el que li arriba a la gent del carrer, que en el fons, és la qui forma la gran massa social d’aquest país que ni tan sols està clar quin és, si el que defensa ERC –ai! É sque se m’escapa! Esquerra, volia dir- o el que defensa el PSM... o el que defensa IU (que per cert, ara que el tema crema de nou, gràcies per votar contra el pla Ibarretxe a Madrid, tot un detall quan era l’hora d’emprar a les institucions les eines democràtiques per demostrar la viabiliat dels canvis estructurals i profunds reals). Si el Bloc no és capaç de demostrar i de fer creure a tothom que té un projecte de país que impliqui un canvi social prou important... per mi, el problema seguirà essent de projecte, per tant, de diferenciació amb les "ofertes" que ens proposen altres partits. Però això, tan sols, ha estat un punt de vista i no prou ample, del que és la situació a hores d’ara. Un entre tants.
